Pregó de Miquel Àngel Llonovoy

Foto: 28 motivos

El barri de Can Amunt
enceta les seves festes.
Passacarrers i un pregó
tot en un pel mateix preu.

Si callau em sentireu.

Seguidors de Sant Rescat
i de Santa Retallada
jo, vos don la benvinguda
des d’aquesta balconada.

Per qüestions de pressupost
degut a l’austeritat
de tots els balcons del barri
mirau on m’han enfilat!

Diuen que el tamany no importa.

Idò, aquest petit balcó
obertura o finestró
anirà d’allò més bé
per amollar un gran pregó.

Per donar-vos una idea
de la nostra situació
hem triat aquest carrer
que és el carrer dels Socors.

Si xerr de les coses que passen
aquests temps són molt grollers
ens insulten, ens menypreuen
i ens foten els doblers!

Amb aquesta realitat
no pot ser d’altra manera
la cosa que vos he escrit
m’ha sortit molt barroera.

Ciutadanes, ciutadans
tots i totes empalmats!
Benvinguts a Can Amunt
si veniu de per avall.

El dia a dia m’obliga
a xerrar de disbarats.
Si tot és com una broma
que vos he d’anar a contar…

Riure, per no plorar.

Per fer una bona rialla
amb aquesta situació
bastaria bé llegir
la premsa des de el balcó.

Dia rera dia
a primera plana, la monarquia.

Infantes i princeses!
En ple segle vint-i-u…
Què punyetes em contau
de reis, prínceps o de ducs!

No val la pena enfadar-se
és millor agafar-ho amb calma…
però, en lloc de dir-se la Rambla
s’hauria de dir la Barra!

La barra dels ducs de Palma!

Enguany, per passar-ho bé
i tenir unes bones festes
al barri de Can Amunt
hi volien convidar
algú que fós conegut.

Al duc varen demanar
si volia col·laborar
tot d’una va dir que sí
i el molt puta, volia cobrar!

Ja ho diu ell, jo som el duc
i tot, tot m’ho enduc.

I si, ara que ha tornat
convidéssim a n’Aznar?

Millor encara la parella
i si en lloc d’ell vengués ella
tendríem una botella!

Podríem convidar al batlle
que sap xerrar castellà
així tothom l’entendria
i li podríem xiular.

Una altra idea seria
convidar oficialment
a aquell, què és que li diuen…
al senyor president.

Com que no el conviden mai
es possaria molt content.

O pentura un conseller…
qualsevol del Parlament.
Just per riure una estoneta
–insultar-los val doblers–

Si bé és cert que no és pagat
vuitanta euros un insult…
Que venguin a Can Amunt
amb els ous aquí damunt.

Una cosa vull saber:
com punyetes s’ho va fer
amb tota aquella gomina
i els collons no li patinen!

El caràcter mallorquí
–si a això se’l pot dir caràcter–
tot ho soporta i aguanta
i hem arribat fins aquí.

Ens retallen de per tot!
Cultura i educació…
i voldrien retallar-nos
fins i tot el bon humor!

Si segueixen retallant
no podem seguir callant!

Hi ha qui xerra i no diu res:
Hay que hacer
lo que hay que hacer…
Idò, avui toca fer de festa!

Deuen dir:
Mal em toc pesta!
I encara s’ho passen bé!

Si els ciutadans no estam bé
és senyal que estem malalts
i hi ha algú que s’aprofita
receptant calamitats.

És un negoci rodó:
s’inventen el mal de cap
i ens venen Optalidons!

Conec un apotecari
que en el seu laboratori
ha creat un diccionari
de la Llengua Bâléàr.

Una fòrmula letal!
Una recepta inventada
d’un autèntic xarlatà!

Uns quants litres de gomina
i amb un poc de vaselina
ja diu que funcionarà.

Una barretja explosiva
que en lloc de fer tro, farà figa.

És així de barroer:
per aprendre bé el Bâléàr
basta escriure malament.

Amb molt poca de cultura
i bastant pocavergonya.
Amb la Llengua, poca conya
si l’estimes, xerres bé.

De models i de dialectes
aquí, en tenim devers mil.
Llengües cultes i de curtes…

La modalitat més curta
és quan ja no el fas servir.

A Cort han tornat molt fins
ara, tots Speak English!

Ciutadanes, ciutadans!
En lloc de dir-nos “llonguets”
ara, serem “sandwích”!

Tot sigui per el negoci.
Per tal de fer alguns doblers
ara, a la plaça de Cort
li diuen de el Corte Inglés.

Palma Beer
Palma Boat
Palma Brunch…
Palma turista!

I als ciutadans que ens bombin!
Quina promoció més trista!

El turisme és important
idò ara, importam el seu fems.
Volen l’increment turístic
i també els seus excrements.

Amb aquesta importació
algú farà molts doblers.

Nosaltres tenim les de perdre.
Ara sí que podrem dir
que els importam una merda.

Abans de dur fems de fora
–residus de l’estranger–
convendria que arreglassin
els xucladors del carrer.

Robots de brutor eterna!
Abocadors de l’infern!
Lletjos com un pecat…
Armatostes de metall!

No en sé res d’economia
però no crec que fós molt barato
posar tots aquests aparatos.

El que hauria de fer net
és el que més embruta
i ja fa devers dos anys
que tots van a la puta!

Amb aquesta deixadesa
l’Ajuntament ens insulta.

Si es fes una consulta
el que voldria la gent:
Can Amunt independent!

I si a la plaça de Cort
en Mateu té una olivera…
aquí, a la plaça Quartera
podríem sembrar-hi un hort!

Amb quatre tomatigueres.

Un barri autosuficient
i sembrar un futur millor.

Davant tanta d’indecència
jo, proposo desobediència.

Ens volen a tots submissos
per poder prendren’s els pisos!

Em molesta, m’entristeix
tantes finques esbucades
cases buides, mossegades…

Patrimoni queixalat!
Història de la ciutat!

No en sé res d’aquitectura
però crec que és molt més sà
ocupar que especular.

Potser, jo som un incult
a vosaltres us deman:
la paraula especular
ve de donar pel cul?

Els veïnats no pintem res
perquè no podem pintar.

L’Ajuntament ho té clar:
diuen que la cultura
no la poden veure ni en pintura.

Els hi agrada el blanc i negre
no soporten els colors
i quan veuen un graffiti
es pensen que això, és brutor.

D’això, sí que en saben molt:
multes, permisos i prohibicions.
Per tot el que vulguis fer
has de demanar permisos!

Per sortir o bé per entrar
per anar i si vols tornar
per pujar, per baixar…

Bé, per baixar no ho sé…
però, per boixar
això, sí que ho sé cert.

Ara, el plaer està penat!
Si et colgues amb algú
et pots aixecar multat.

Que boixem dins el silenci.
Que fem l’amor d’amagat!
Com si fos cosa dolenta…
Moral?

Moral, i que volen cobrar!

Mira tu, quin puta morbo…
300 euros un orgasme!
Això, sí que és un bon polvo!

Les nostres autoritats
es pensen tenir glamour
i ara, volen tenir esTIL.

Fer les coses amb esTIL
exigeix categoria
i no tanta tonteria.

Ignorància, sí
però ignorància amb esTIL.

Ara, a la Universitat
ensenyen Formenterense.

Si l’escola és per aprendre
amb aquestes novetats
l’ensenyança de les Illes
s’anirà a prendre pel sac.

Espanyolitzar aquest barri
Això, és el que vol en Wert!
Can Amunt es Villa Arriba…

Sí, hombre!
I els veïnats som forasters!

El turisme…
El turisme està fatal!
Els turistes no estàn bé.

Jo, els he vist a S’Arenal:
Beuen dins d’un poal!
I quan pujen a l’hotel
es pensen poder volar!

Per fer al turista content
a l’Ajuntament de Palma
hi tenim un regidor
que ha ideat una campanya:

El turista un millón
que se tira del balcón!

Per afavorir el balconing
devers la Platja de Palma
fan els hotels més amunt.

Idò, ara a Can Amunt
tenim un hotel suís
i si es tiren per avall
els haurem de recollir.

Una cosa ben kafkiana
això, és la ruta martiana.

Els dimarts no puc dormir
–m’ho contava una veïnada–
ni que tanqui la persiana
i això, que tenc Climalit!

Tants de bars arriben a obrir
que això, en lloc de ser un barri
al punt ja serà un barril!

Em direu exagerat
però crec que a Can Amunt
hi ha més cambrers que veïnats.

Un barri, el que necessita
són negocis normals.
Forns, estancs, ferreteries
i botigues de menjar.

És molt trist deixar morir
comerços de tota la vida.

Jo, vaig viure a Can Amunt
i no ho dic per la nostàlgia
però em fa molta de ràbia
les coses que s’han perdut.

Carrerons i recovecos
cantonades i racons…
Devers cinc-centes botigues!
Places, cases i balcons.

També tenc molts bons records
–no tot han de ser penuries–

Això era i no era…
a la plaça de la Quartera.

A la finca de veïnat
hi vivia una gitana.
Era una al·lota preciosa
i jo sempre la vetllava.

De balcó a balcó
desiara festejavem…

Jo, li comprava haixís…
i sembla que va ser ahir!

El passat, passat està
i quants més anys, més passat.

Era brutal…

En el pis de dalt
–ho haguéssiu vist–
n’hi havia un, que a dins ca seva
hi tenia un cabrit!

I en el pis de davall
hi venien cavall!

Això, esper que no torni mai.

Un temps era facilíssim.
Si volies anar de viatge…
a Can Carrió venien maletes.
Ara, crec que és un garatge.

La memòria és punyetera
qualsevol no s’enrecorda…
a Ca la Seu venien corda
mestre Andreu i Magdalena.

La botiga d’en Ricardo…
Això, mai ho vaig entendre
arreglaven aparatos
i es deia Radio Espanya!

Els dissabtes dematí
hi havia un gran mercat
amb tota casta de coses
que alguns s’havien trobat.

Idò, ara l’han llevat
l’Ajuntament ha trobat
que Es Baratillo no és elegant.

També s’ha de dir
–perquè és veritat–
que hi ha algunes coses
que no han canviat.

Per exemple
a la plaça Quartera
deixaves la bicicleta
i a l’endemà ja no hi era!

Aquest barri, amics meus
sempre ha estat algo tremendo.
Hi va haver una temporada
que la policia no hi entrava.

Per reviscolar Ciutat
bastaria que escoltessin
a veïnades i als veïnats
les propostes que aquests facin.

En lloc d’un banc per a seure
o un banc que robi a la gent
els veïnats de Can Amunt
han fet un banc d’aliments!

Un barri amb tanta energia
té el futur assegurat!
I el dia de demà …

Demà, serà un altre dia
per avui, jo ja he acabat.

Tanmateix, no passeu pena
que demà tenim verbena

Au idò, ja ho he dit tot.
Si m’he deixat alguna cosa
o he dit res que faci nosa
l’any que ve ho farem millor.

Gràcies
I sobretot, bones fetes!

Miquel Àngel LLonovoy
Can Amunt – juliol 2013

 

 

Anuncis

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s